Això diu el Senyor:
«Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima.
He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions.
No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Is 42,1-4.6-7

Salm Responsorial

Sl 28,1-2.3ac-4.3b.9b-10 (R.: 11b)

Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.
Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Ac 10,34-38

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.
Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?»
Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí.
Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.
Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.» 

Mt 3,13-17

"Va passar pertot arreu, fent el bé"

En una setmana passem de contemplar el Fill de Déu com un nadó a veure’l com adult fent-se batejar per Joan, com un pecador més: Jesús es presentà a Joan perquè el bategés. Però el Baptista s’adona de la seva grandesa: Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi? Tanmateix Jesús vol ser en tot semblant als homes pecadors: Accedeix per ara a batejar-me. Sí, es presenta com a pecador però aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, diu la veu des del cel. No és un pecador, és el Fill estimat del Pare i model per a tots nosal tres.
Per això Pere ens dona una imatge preciosa de Jesús que tant de bo es pogués aplicar a tots nosaltres: Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Una perfecta definició de Jesús: home ple de Déu, consagrat per l’Esperit Sant, ple de la seva força i que va dedicar tota la seva vida a passar pertot arreu fent sempre el bé. Però com en el nostre món també hi ha el mal, la dominació del diable, Jesús més poderós que qualsevol poder maligne, allibera tots els homes de les seves esclavituds. I així assoleixen una perfecta salut de cos i d’esperit.
Isaïes completa el retrat de Jesús: Aquí teniu el meu servent, el meu estimat. He posat en ell el meu Esperit (sempre és la força de l’Esperit la que habita en Jesús). Per a què? Perquè porti el dret a les nacions. I com ho fa? No crida ni alça la veu; no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la... et destino a ser llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca. Som així nosaltres? Passem fent el bé, som llum, lluitem contra tota esclavitud, valorem la petita fe o bona voluntat que hi ha en els altres?

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi